“ME VOY A JUGAR A BÀSQUET…”
Aquest sóc jo intentant esquivar a jugadors contraris… que no em fan ni punyeter cas… jejeje.
“Éste soy yo intentando esquivar a jugadores contrarios… que no me hacen ni puñetero caso… jejeje.”

Aquesta entrada ha estat enviada el Divendres, Juliol 4th, 2008 a les 6:44 pm i està arxivada sota General. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de la sindicació RSS 2.0.
Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenllaç de la teva web.
Divendres 4 Juliol 2008 a les 8:28 pm |
JAJAJA…KIN RIURE ,HE RIGUT UNA BONA ESTONA..,,,, LA VERITA ÉS MOLT DIVERTIT ..VEIG QUE TENS MOLT BON SENTIT DEL HUMOR.
CHAO
Divendres 4 Juliol 2008 a les 9:15 pm |
Isa… jo sé jugar al bàsquet igual que la Mary a tennis: ja t’ho pots imaginar… jejeje
Una abraçada,
Quel
Dimarts 8 Juliol 2008 a les 6:42 am |
que dices pixilla !!!!!!
eeeeeeeeee con la mary no te metas que iba wuapisima i con una de mujeres wuapas ufffffffffffffff i yo soltero porque quieren ellas jaajajajajajajajaja
pixilla que lunes mas malo jajajaajajj me dolia hasta el alma , pero que partidazo el ultimo para cerrar las 24 horas eeeeeeeeee nos salimos e miguel , mis pases de mc grady QUE BUENO QUE SOY 1!!!!
acuerdate de pasarme las fotos eeeeeeeeeee pero todas todas jajajajaj i la campeona del torneo tu xiquilla si señor !!!! me quito el sombrero i la subo a un pedestal !!!
nos vemos pronto un beso familia !!!
PD : por cierto…. yo meti mas triples que tu jajajjaajajjajajjaa
Dimarts 8 Juliol 2008 a les 5:00 pm |
Salvi… ya vi que se te iban los ojos para todas las mujeres… jejeje… así te salían los pases… no dabas una… jajajaja.
Yo aún tengo el sueño descolocao… me duermo en cualquier sitio… ;D
La Andrea ya tiene descargadas las fotos en el PC… sólo falta grabarlas en un CD que ya te pasaré.
¿Cómo iba a meter los triples con la de vendajes que tenía en los dedos para evitar otra capsulitis?… la pelota iba patrás… jejeje.
Un abrazo,
Quel
Dissabte 29 Novembre 2008 a les 3:48 pm |
m’agrada, es bo!
Dissabte 29 Novembre 2008 a les 5:00 pm |
Gràcies Pau…
Una abraçada,
Quel